En la gestió municipal és habitual que sorgeixin conflictes de convivència. Sovint, veïns, centres educatius o equipaments públics demanen traslladar o retirar una colònia felina del seu entorn.
Davant d’aquestes pressions, l’administració local i les entitats gestores busquen acords ràpids per moure els animals. Tanmateix, sota el marc normatiu actual a Espanya, aquesta pràctica és tècnicament inviable. A més, és jurídicament nul·la i genera greus responsabilitats.
1. Tots els gats comunitaris estan protegits per Llei
La Llei 7/2023, de 28 de març, de protecció dels drets i el benestar dels animals atorga un estatus de protecció integral a tots els gats comunitaris.
Com a regla general, la norma obliga a mantenir els gats a la seva localització habitual. Per tant, prohibeix expressament el seu desplaçament o reubicació. Aquesta mesura només es pot aplicar en situacions molt excepcionals i justificades.
2. Cap part no té el poder de decisió unilateral
Un dels mites més estesos és pensar que un acord informal ho resol tot. Molts creuen que si l’Ajuntament i la protectora estan d’acord, la reubicació ja és legal.
Això és jurídicament fals. Cap d’aquestes parts no té la potestat, el dret ni el poder de decisió per determinar el trasllat d’una colònia de manera unilateral:
- L’Administració local: No pot dictar una resolució o executar una via de fet sense un expedient administratiu motivat. Aquest dossier ha d’incloure informes tècnics de pes i respectar les Directrius Tècniques estatals.
- Les associacions o gestores: No tenen la titularitat ni la facultat legal per disposar de la colònia. Per tant, si participen en actuacions sense la deguda empara legal, poden incórrer en responsabilitats civils, administratives i expedients sancionadors.
3. L’excepcionalitat exigeix complir les Directrius Tècniques i el Pla Nacional
Una queixa ciutadana o escolar no és prou motiu per moure una colònia. Perquè una intervenció sigui legalment vàlida, cal provar la presència de riscos insostenibles per a la salut pública, la seguretat o la biodiversitat.
A més, cal executar un procediment rigorós que requereix tres elements clau:
- Un expedient administratiu degudament motivat.
- Un dictamen tècnico-jurídic especialitzat que demostri la impossibilitat d’aplicar alternatives in situ.
- Una alineació estricta amb el Pla Nacional de Gestió de Colònies Felines i els seus protocols.
Ometre qualsevol d’aquests passos converteix el trasllat en un acte irregular. En conseqüència, l’actuació serà susceptible d’impugnació, nul·litat de ple dret i demandes per responsabilitat patrimonial.
Blindatge i seguretat jurídica per a les institucions
Aquests expedients tenen una gran complexitat tècnica i un alt risc legal. Per aquest motiu, les administracions públiques i les entitats col·laboradores necessiten una anàlisi rigorosa abans de prendre cap decisió executiva.
Com a consultora especialitzada, elaboro els dictàmens i les anàlisis jurídiques necessàries per avaluar aquests procediments. Així garanteixo el compliment normatiu i el blindatge absolut de l’administració i els seus col·laboradors.
Necessites validar la legalitat d’un procediment o requereixes un dictamen tècnico-jurídic especialitzat per al teu municipi?
Contacta amb mi per a una valoració prèvia del teu cas.
Reubicació de colònies felines: Per què ni els ajuntaments ni les gestores poden decidir-la unilateralment?
