L’episodi de pluges intenses que està afectant Catalunya aquests dies ha tornat a posar a prova la capacitat de resposta de les administracions públiques.
Plans d’emergència activats, serveis municipals mobilitzats, restriccions, evacuacions i mesures de prevenció.
Però hi ha una pregunta que sovint queda en un segon pla:
Què passa amb els animals quan es produeix una situació d’emergència?
La resposta no hauria de dependre de la improvisació.
Els animals també han de formar part de la planificació
La Llei 7/2023, de 28 de març, de protecció dels drets i el benestar dels animals, és clara: el seu article 21 estableix que els plans de protecció civil han de contenir mesures de protecció dels animals.
Per tant, la protecció animal no és una qüestió accessòria que s’hagi de resoldre quan l’emergència ja ha començat.
Ha de formar part de la planificació.
I això implica diferents nivells de responsabilitat entre l’Estat, les comunitats autònomes i els ens locals.
I quin paper tenen els ajuntaments?
Els municipis són especialment rellevants perquè és en l’àmbit local on moltes de les decisions i actuacions davant d’una emergència acaben materialitzant-se.
A més, la normativa estatal atribueix als ajuntaments funcions específiques en matèria de protecció i atenció dels animals.
Però aquí apareix una qüestió que considero especialment important:
Tenir atribuïda una competència no significa tenir-la correctament planificada.
Un ajuntament hauria de poder saber, abans que es produeixi una emergència, com actuarà davant dels animals que puguin resultar afectats.
No només els animals de companyia.
També els animals que es trobin en centres o instal·lacions, els animals que viuen en colònies i, segons les característiques de l’emergència i la normativa aplicable, altres animals presents al territori.
La pregunta que hauria de fer-se cada municipi
Si demà es produeix una inundació, un incendi o qualsevol altra situació d’emergència al nostre municipi:
Sabem quins animals poden resultar afectats?
Sabem qui ha d’actuar?
Disposem dels recursos necessaris?
Sabem on poden ser traslladats o allotjats temporalment?
Tenim establerta la coordinació amb els serveis municipals, els serveis d’emergència i els professionals o entitats que puguin intervenir?
I, sobretot:
Tot això està previst abans que arribi l’emergència?
Aquestes no són només preguntes de benestar animal.
Són preguntes de planificació, responsabilitat administrativa i gestió dels recursos públics.
No es tracta d’improvisar millor
Una emergència, on cada segon compta en contra, no és el moment d’identificar competències, buscar recursos o decidir qui assumeix una determinada actuació.
La planificació prèvia permet delimitar responsabilitats, anticipar necessitats, evitar duplicitats i utilitzar millor els recursos disponibles.
I també permet detectar, abans que sigui massa tard, aquells aspectes de la gestió municipal que necessiten ser revisats.
Per això, l’actual episodi ens hauria de portar a fer-nos una pregunta molt concreta:
Està realment preparat el nostre ajuntament per protegir els animals davant una situació d’emergència?
Si la resposta no és clara, probablement és un bon moment per revisar-ho.
Assessoria jurídica i tècnica per a administracions públiques
Des de fa més de 15 anys assessoro administracions públiques en matèria de protecció animal, amb una perspectiva jurídica, tècnica i d’optimització dels recursos públics.
Perquè planificar també és prevenir.
I en una emergència, la improvisació acostuma a arribar massa tard.
